“La màquina d’escriure” és una breu composició de música lleugera del compositor nord-americà Leroy Anderson , que presenta una màquina d’escriure real com a instrument de percussió.
El seu nom fa referència al fet que requereix una màquina d’escriure antiga per ser interpretada, ja que s’utilitzen tres sons bàsics de la màquina d’escriure: el so de l’escriptura, el “timbre” que indica un final de línia i el so del retorn del carro de la màquina d’escriure. La màquina d’escriure es converteix en un instrument de percussió més en aquesta obra.
Com que el programa transcorre al llarg dels contes i històries musicades, apareixerà un escriptor molt famós que començarà a escriure tots els contes que escoltarem després.