Es tracta d’una petita obra que es podria considerar un divertiment que el mestre Rafael Vizcaino Cambra fa sobre dos obres que comparteixen dos coses: el número cinc i que les melodies de les dos són conegudes a nivell universal.
D’entrada ens pot xocar que dos obres tan diferents, una és una simfonia clàssica i l’altra és un mambo carregat de ritme, puguen quallar tan bé, però el resultat és una obra divertida i plena de ritme.