Peer Gynt són dues suites compostes per Edvard Grieg el 1874 basades en la seva pròpia música d’escena per a l’obra teatral Peer Gynt del dramaturg noruec Henrik Ibsen.
Peer Gynt és un exemple de música incidental, això és, composta per a il·lustrar una peça de teatre. No es tracta de música programàtica, ni de ballet, ni de bon tros d’òpera, però incorpora característiques de tots aquests gèneres. Les vetllades teatrals eren abans més amplies i els costos per l’acompanyament musical molt menors que des de feia mig segle, el qual permetia el sorgiment d’aquest tipus de composicions. La música era un element fonamental en les produccions mitjanes i grans, i tota mena de compositors han aportat el seu talent al teatre en aquesta especialitat. La funció d’aquesta música era semblant a la de la cinematogràfica en una pel·lícula.
Interpretarem dos dels quatre moviments de la Suite núm. 1 op. 46:
Al matí (Morgenstemning). La línia melòdica exposada per la flauta, a la qual li segueix l’oboè, més un crescendo que evoca realment l’Albada, pertany a l’episodi marroquí de la peça.
A la cova del rei de la muntanya (Dovregubbens hall), constitueix un fragment pintoresc, bàrbar, violent, que retrata el món màgic dels trolls i el seu rei. Els baixos obren «el focn i el tema es passeja per les fustes més greus fins a arribar als oboès i assolir una sorprenent tutti ; La Suite conclou així amb brillantor.